La velocitat vertiginosa del temps

Com heu pogut comprovar, A mig camí ha patit dues setmanes d'aturada. No és que estiguéssim en període de proves, que blogger hagi deixat de funcionar, o que hagi estat de viatge en un preciós paratge sense accés a Internet. L'excusa d'aquest cop, a part de la velocitat vertiginosa del temps, es diu cienciaddicció, el cicle de divulgació científica que organitzem amb els Deixebles de la Kabra i tindrà lloc a Llinars els mesos de maig i principis de juny.

La idea de fer un cicle de ciència se'm va acudir quan era a Mainz (on també vaig donar vida a aquest mateix bloc ;). Sóc dels que fan seva la frase d'Ortega i Gasset, "al carro de la cultura española le falta la rueda de la ciencia" i m'atreia la idea de transmetre els descobriments científics més importants del s. XX a una ciutadania que per altra banda els ignorava. Sempre m'ha sorprès que resultats tan sorprenents i espectaculars passin completament desapercebuts per a la gran majoria de la gent.

Uns mesos després, sembla que la idea va prenent cos. Ja tenim a punt el programa, els ponents, la sala de conferències, la publicitat i fins i tot un bloc cienciaddiccio.blogspot.com. Saber si aquest arriscat intent d'atansar la ciència a la societat i incloure-la al club de la cultura funcionarà o no és la gran incògnita. Us convido, però, a venir i comprovar-ho.

Sospirs de diumenge

No puc evitar que una certa tristesa envaeixi la meva ànima. No sé si és fruit de que és diumenge al vespre, de si l’esplèndid cap de setmana que hem passat a Montserrat ja s’ha acabat, o si és perquè per enèsima vegada la política em torna a decepcionar.

Segurament, d’aquí unes hores Sílvio Berlusconi tornarà a guanyar les eleccions a Itàlia. L’home que va canviar les lleis del seu país per sublimar els seus delictes, l’home al costat del qual Hugo Chávez seria un aprenent de populista amb la legítima manera que utilitza el seu prestigiós club de futbol i les seves televisions, es convertirà en el president del país en forma de bota per tercera vegada.

Als Estats Units, Barack Obama és acusat d’elitista i la victòria de Clinton a l’estat de Pensilvània es veu ja inevitable. El camí d’aquell que ens diu que hem de creure en el canvi, doncs, es complica en una pugna que serà tan llarga com incerta.

A l’estat espanyol, s’han fet públics els futurs ministres del nou govern espanyol en la segona legislatura de Zapatero. Uns noms que reflecteixen la tensió entre PSC i PSOE i afegeixen més actors en les ja males relacions entre els governs català i espanyol que ha produït el tema de l’aigua. Una segona legislatura per la què la gent d’esquerres i catalanista ja no ens queda il·lusió i només esperem amb certa curiositat què passarà amb el finançament de l’estatut per afegir un punt més a la llista d’arguments de l’independentisme.

L’únic estel en aquest obscur i negre cel és la creació d’un ministeri exclusiu per a la recerca i la innovació, dirigit aparentment per una molt bona científica. Almenys per una vegada preparació, coneixements, experiència i aptituds aconsegueixen desplaçar el clientelisme dels partits.

Resignat, prenc perspectiva, i una reflexió es fa persistent. Com traduir aquests principis i il·lusions transformadores a quelcom en el nostre dia a dia que sigui alguna cosa més que discutir en converses de cafè i escriure, de tant en tant, un post en un bloc com aquest.

Previsió Ordinària dels Resultats Reals amb Aposta del Barça-Manchester de la UEFA Champions League

Per primera vegada "A mig camí" esdevé testimoni d'una Previsió Ordinària dels Resultats Reals amb Aposta (PORRA) del partit de futbol que enfrontaran el dia 23 d'Abril Barça i Manchester al camp nou.

Arnau: 2-1
Martí: 1-0
Vicent: 2-2
Xavi: 1-2
Javier: 1-3
Joan: 1-1
David: 3-1
Teresa: 3-1
Dani: 0-1

Instruccions de la PORRA:
El preu de l'aposta són 2€ i és vàlid pronosticar un resultat ja pronosticat. En cas d'encertar el resultat, per a rebre el premi s'haurà hagut de fer abans del partit el pagament dels 2€ a en Javier, que és qui controla els fons. El premi de la porra serà dividit per la multiplicitat del resultat final. En cas de dubte, consulti al farmacèutic.

Ple municipal de l'Abril

Dijous passat vaig tenir el privilegi d'assistir al ple municipal del meu poble, Llinars del Vallès. Sempre he cregut que és el nostre deure com a ciutadans responsabilitzar-nos de la política que es fa i estar-ne informats. No podem resignar-nos a donar un xec en blanc cada 4 anys als nostres representants perquè el poder necessita control i perquè el que ens afecta a tots ho hem de decidir entre tots. Com dirien el liberals, la pressió de tenir una ciutadania crítica al darrere els ajudarà a ser més competents i com diu el tòpic, per més que passem de la política, ella mai passarà de nosaltres.

Així us intento presentar a continuació una visió polièdrica del ple: la descripció de l'oposició constructiva, que com a rigorosa no pot evitar ser extensa (aquí en teniu els fascicles I, II, III, IV), la crònica satírica d'un llinarsenc, la versió original (si ja s'han resolt els problemes tècnics), i lamentant profundament trair la pluralitat, l'absència d'una perspectiva pro governamental.