Darreres paraules de l'any

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Aquestes paraules de Joan Brossa són les que he escollit per afegir-me a l'homenatge que se li està fent a través de la xarxa. Paraules que alhora em serveixen per dir adéu al 2008 i donar la benvinguda a un 2009 que ja és aquí. Només cal canviar la paraula "vers" per la seqüència "any 2008" i rellegir el poema.

El 2008 que deixem enrere ha estat el primer any sencer en què he tingut el compromís de mantenir amb més o menys regularitat les portes d'aquest blog obertes. Voldria aprofitar aquest darrer post de l'any per donar gràcies a tots aquells qui hi heu entrat i especialment a aquells que, amb els vostres comentaris, heu fet d'aquest punt de la xarxa, a mig camí d'enlloc, un lloc millor. Aquest bloc, com tots, és un espai per compartir pensaments, reflexions i anècdotes, i sense vosaltres això no seria possible.

Tenim al 2009 molts reptes i coses per canviar. Alguns són particulars i d'altres col·lectius. És trist que mentre jo acabo aquest post en una confortable llar barcelonina, la fam i la guerra sacsegen molts punts del planeta, i en particular, la barbàrie més desproporcionada escombra les cases de civils palestins a la franja de Gaza. És trist que hi hagi gent que, des de llars tan confortables com la meva, tingui la sang freda de justificar-ho. Intento comprendre-ho, però no puc. Com es pot excusar la barbàrie?

Cooperatives de consum

Ja fa unes setmanes que amb la Laia ens vam afegir al projecte de crear una cooperativa de consum al ja tan nostre barri de Gràcia (tot i que si algun gracienc llegís això s'estiraria dels cabells per haver escrit barri en comptes de vila).

El poder del consumidor

Tota societat es basa en gran part en l'intercanvi de béns i serveis, sigui mitjançant diners o per simple bescanvi. Tots nosaltres realitzem una tasca en la societat a canvi d'una remuneració que ens permet satisfer les nostres necessitats i desitjos comprant béns o serveis. Tots necessitem menjar, vestir-nos, transportar-nos, viure sota un sostre on escalfar-nos, etc. Tots som consumidors. Som consumidors abans que ciutadans. Tots consumim: els rics, els pobres, els immigrants sense papers, els d'esquerres, els de dretes, els alts, els baixos, els guapos, els lletjos, els homes, les dones, els joves, els grans, etc.

En un sistema de lliure mercat podem escollir allò que consumim. Comprar un producte d'una marca en comptes d'una altra, és, a part d'una tria limitada pel nostre nivell econòmic i motivada per les qualitats del producte en qüestió, una aposta per l'empresa que l'ha produït i el procés de com l'ha produït. Així, cada cop que fem aquesta elecció alhora de comprar, estem opinant sense voler-ho sobre quines empreses, quins productes, i quins processos són els que ens agraden més i els que, per tant, existiran en el futur. Els consumidor, doncs, com a artífexs d'aquest procés de sel·lecció artificial, que fa extingir i néixer empreses cada dia, hem de ser conscients del nostre poder. Un poder que, perquè no dir-ho, és limitat, ja que moltes vegades haurem d'escollir entre dolent i pitjor, i d'altres estarem simplement sense alternativa, però, en última instància, un poder.

Paraules com poder i llibertat sempre van associades a responsabilitat. La responsabilitat de saber que els nostres actes tenen conseqüències i que no ens en podem desentendre. Exercir aquesta responsabilitat, però, no és gens fàcil ni còmode. Jo mateix quan compro un producte, el compro per les seves característiques i el seu preu, ignorant massa sovint el seu passat abans d'arribar a les meves mans.


Les cooperatives de consum ecològiques

Sembla raonable que si volem tenir un consum més conscient i responsable, hauríem de començar a aplicar canvis en els nostres hàbits com a consumidors per aquells productes que més consumim, és a dir, aliments. I això és precisament el que fan les cooperatives de consum ecològiques.

Aquestes són grups de famílies i persones que s'organitzen assembleàriament per comprar aliments a petits productors ecològics i de proximitat. Això obeeix a bàsicament a 3 raons:

1. Proximitat: En un context global on esperem la crisi energètica, sembla sensat produir els productes el més a prop possible d'on seran consumits, i estalviar així la despesa en energia del transport. En un context local on la pagesia renuncia a la terra, els camps de conreu esdevenen boscos i on les zones agrícoles es despoblen, sembla raonable buscar estratègies que evitin aquest èxode rural i un territori més equil·librat.
2. Ecològics: Els productes que han estat realitzats amb agricultura ecològica són de més qualitat, més sans, i tenen un impacte positiu en el medi.
3. Petits productors: Comprar directament a petits productors evita intermediaris i fa unes relacions comercials més justes.
   

Són experiències petites i humils que representen una ínfima part del mercat. Petits grups de consumidors i productors organitzats en xarxa que comparteixen quelcom més que el simple producte que intercanvien. Són invisibles als ulls de la majoria, però comencen a estendre's entre els que creuen en el poder del consumidor. De moment, són laboratoris d'idees i experiències, però jo sóc dels que pensa que són una iniciativa molt interessant i que en sentirem a parlar força en el futur proper.

60 anys de drets humans i 47 d'Amnistia Internacional

Ahir al vespre, després d'empassar-me el programa Àgora que fan cada dilluns pel 33, l'atzar em va fer un regal especial. És tracta d'un documental de Manel Huerga "Y el cine marcha. Una historia del cine al servicio de los Derechos Humanos".

El reportatge comença amb un fragment de la primera pel·lícula de la història, La sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, i recorre tota la història del segle XX a partir d'una sel·lecció de films que han descrit, denunciat i difós violacions dels drets humans, situacions d'injustícia o conflictes desconeguts.

El documental esdevé tan un homenatge a tots aquells cineastes compromesos i a tots aquells que han treballat i treballen per garantir els drets fonamentals de les persones, com una obra de referència d'on prendre com a recomanacions totes aquelles pel·lícules que hi apareixen citades i un encara no ha tingut la oportunitat de veure. Voldria, per tant, felicitar, des d'aquest petit punt de la xarxa, a Mediapro i Amnistia Internacional per aquesta iniciativa.

De fa seixanta anys ençà, crec que hem avançat en molts aspectes relatius als drets humans. Hem aconseguit crear normes, sistemes i institucions de drets humans en l'àmbit internacional, estatal i regional. No obstant, queda moltíssima feina per fer i la injustícia, la desigualtat i la impunitat segueixen amenaçant la llibertat i la dignitat de les persones arreu del món.

Per aquells que ahir no tinguéssiu la possibilitat de veure'n la primera projecció en català, avui dimarts 16 de desembre a les 21.30h n'emetran la versió original (castellà) per La 2 i demà en faran la presentació a les 19.30h a l'Ateneu Barcelonès (Canuda, 6).